Por y para los valencianos damos vida a este post vivo donde seguir registrando la identidad, el alma y un gran pedazo de historia de nuestra quería región y al cual le hemos llamado: “El Real Diccionario de la Terreta Valenciana“. 

PRÒLEG: EL REAL DICCIONARI DE LA TERRETA VALENCIANA

(Per als fills de la terra i els que voldran ser-ho)

Benvinguts a un diccionari que no és de paraules, sinó de l’ànima.

Aquesta no és una llista fría de vocables. És un xiquet mig nu corrent cap a la platja, el brunzit d’un tabalet a la nit de falla, la perfumada revolta d’un arròs al foc lent i el rascar d’una dolçaina que et trenca el pit. El Real Diccionari de la Terreta Valenciana és el mapa d’un regne sense corona, on el verbo es menja amb allioli i la sintaxi té regust de mar i muntanya.

Per què un diccionari “Real”?
Perquè la nostra realitat té més veritat que els decrets. Perquè ací, el “real” no ve del palau, sinó del camp de tarongers que s’enfilen cap a l’infinit, de la mare que crida “a sopar!” des del balcó, i del pescador que maldix l’ona mentre remenda la xarxa. Som reis d’un paisatge que ens fa genolls en terra. I això, cap acadèmia ho pot negar.

Què trobaràs dins?

  • Paraules amb arrels fondes (béixer, cànem, eixarment…) i neologismes de barraca (paelleròtic, soflamànic).

  • Sentiments en estat pur: des de l’enyorança d’un exiliat fins a l’entusiasme d’un bous al carrer.

  • Lleis no escrites: com que *“1 porció = 4 comensals”* o que *“hora valenciana = hora oficial + 20 minuts de xerrameca”*.

  • Herois locals: la señora Merche (que sap totes les notícies abans que passin), el forner del poble (teòleg del pa cruixent) i el fester que porta la bandera amb tremolor sagrat.

A qui va dirigit?
Al de Massamagrell que riu amb “m’he fotut un glop!”, al d’Alcoi que explica el món amb “pereza!”, i al d’Oriola que canta “m’enamoren les seues arrels”. També al foraster que vol entendre per què un valencià plora escoltant “Al Vent”. I sobretot, als que senten que “València” és més que un topònim: és un caliu dins del pit.

Un diccionari que s’escriu cada dia
Aquest llibre no és un punt final. És un compromís. Perquè la nostra parla és un riu viu: s’alimenta dels avis, dels joves influencers de l’horta, de la mare que barreja castellà i valencià com remenant arròs, i del nen que inventa verbs jugant a la vorera. Aquí hi caben totes les veus que parlen amb accent de casa.

Últim avís:
Si busques definicions asèptiques… gira full. Ací trobaràs sang de cremà, pell torrada pel sol i veritat de les de de debò. Perquè això és un homenatge a la TERRA QUE CREMA I ABRAÇA.

Amb la terra als peus i la paraula al vent,
Els Editors
(Un grup de bojos per la seua terreta)

PRÓLOGO: EL REAL DICCIONARIO DE LA TERRETA VALENCIANA

(Para los hijos de la tierra y los que quieran serlo)

Bienvenidos a un diccionario que no es de palabras, sino del alma.

Esta no es una lista fría de vocablos. Es un niño medio desnudo corriendo hacia la playa, el zumbido de un tabalet en la noche de falla, la perfumada revuelta de un arroz al fuego lento y el rasgar de una dolçaina que te rompe el pecho. El Real Diccionario de la Terreta Valenciana es el mapa de un reino sin corona, donde el verbo se come con alioli y la sintaxis tiene regusto de mar y montaña.

¿Por qué un diccionario “Real”?
Porque nuestra realidad tiene más verdad que los decretos. Porque aquí, lo “real” no viene del palacio, sino del campo de naranjos que se pierde en el infinito, de la madre que grita “¡a cenar!” desde el balcón, y del pescador que maldice la ola mientras remienda la red. Somos reyes de un paisaje que nos pone de rodillas. Y eso, ninguna academia puede negarlo.

¿Qué encontrarás dentro?

  • Palabras con raíces profundas (béixer [beber a morro], cànem [alboroto], eixarment [resaca]…) y neologismos de barraca (paelleròtic, soflamànic).

  • Sentimientos en estado puro: desde la añoranza de un exiliado hasta el entusiasmo de unos bous al carrer [toros callejeros].

  • Leyes no escritas: como que *”1 porción = 4 comensales”* o que *”hora valenciana = hora oficial + 20 minutos de charla”*.

  • Héroes locales: la señora Merche (que sabe todas las noticias antes de que ocurran), el panadero del pueblo (teólogo del pan crujiente) y el festero que lleva la bandera con temblor sagrado.

¿A quién va dirigido?
Al de Massamagrell que ríe con “¡me he pegado un trago!”, al de Alcoy que explica el mundo con “¡pereza!”, y al de Orihuela que canta “me enamoran sus raíces”. También al forastero que quiere entender por qué un valenciano llora al escuchar “Al Vent” [himno cultural]. Y sobre todo, a quienes sienten que “Valencia” es más que un topónimo: es una brasa dentro del pecho.

Un diccionario que se escribe cada día
Este libro no es un punto final. Es un compromiso. Porque nuestro habla es un río vivo: se alimenta de los abuelos, de los jóvenes influencers de la huerta, de la madre que mezcla castellano y valenciano como si removiera arroz, y del niño que inventa verbos jugando en la acera. Aquí caben todas las voces que hablan con acento de casa.

Último aviso:
Si buscas definiciones asépticas… pasa página. Aquí encontrarás sangre de cremá [quema de fallas], piel tostada por el sol y verdad de la de verdad. Porque esto es un homenaje a la TIERRA QUE QUEMA Y ABRAZA.

Con la tierra a los pies y la palabra al viento,
Los Editores
(Un grupo de locos por nuestra terreta)

DICHOS Y CITAS DE VALENCIA

LAS MEJORES EXPRESIONES COLOQUIALES Y POPULARES VALENCIANAS

A cagar a l’hort:

  • Valenciano: Vés-te’n, fora d’ací! / Agrairia que t’allunyares.
  • Castellano: ¡Vete, fuera de aquí! / Agradecería que te alejaras.

A cau d’orella:

  • Valenciano: Parlar en veu baixa o quasi a l’orella.
  • Castellano: Hablar en voz baja o casi al oído.

A fer la mà:

  • Valenciano: S’utilitza quan alguna cosa està molt lluny o és inabastable.
  • Castellano: Se utiliza cuando algo está muy lejos o es inalcanzable.

A manta!:

  • Valenciano: En quantitat.
  • Castellano: En cantidad.

A mans besades:

  • Valenciano: Fer alguna cosa amb molt de gust o plaer.
  • Castellano: Hacer algo con mucho gusto o placer.

A tort i a dret:

  • Valenciano: Actuar sense pensar.
  • Castellano: Actuar sin pensar.

Agarrat’ que ve (curva):

  • Valenciano: La farem grossa.
  • Castellano: La vamos a liar.

Ah! redeu:

  • Valenciano: Expressió d’admiració o sorpresa.
  • Castellano: Expresión de admiración o sorpresa.

Això és bufar en caldo gelat:

  • Valenciano: No teniu res a fer en l’assumpte.
  • Castellano: No tiene usted nada que hacer en el asunto.

Açò és mel de romer:

  • Valenciano: Que és molt bo-bonic.
  • Castellano: Que es muy bueno-bonito.

Açò? Açò?? Açò és massa, tu:

  • Valenciano: Quina barbaritat!
  • Castellano: ¡Qué barbaridad!.

Alça el rabo, perdigot:

  • Valenciano: Espavila’t, va.
  • Castellano: Espabílate, vamos.

Amarraelponiiii / Agarra-li el morro a la burra:

  • Valenciano: Tranquil·litza’t.
  • Castellano: Tranquilízate.

Amagueu-se les carteres:

  • Valenciano: Arribada d’algú inesperat.
  • Castellano: Llegada de alguien inesperado.

Animal de sequia:

  • Valenciano: Persona molt prima i sense vigor.
  • Castellano: Persona muy delgada y falta de vigor.

Au:

  • Valenciano: Adéu.
  • Castellano: Adiós.

Au cacau:

  • Valenciano: Fins després, Lucas.
  • Castellano: Hasta luego Lucas.

Borinot:

  • Valenciano: Maldestre, brut.
  • Castellano: Torpe, bruto.

Bufar i fer ampolles:

  • Valenciano: Alguna cosa que es considera molt fàcil.
  • Castellano: Algo que se considera muy fácil.

Cap de suro:

  • Valenciano: Tossut, beneit, bàmbol.
  • Castellano: Cabezón, tonto, bobalicón.

Che que bo:

  • Valenciano: M’agrada.
  • Castellano: Me gusta.

Che, de veres, com si menjarares peres i les cagares sanceres:

  • Valenciano: De veritat de la bona.
  • Castellano: De verdad de la buena.

Che! ves i toca’t el collons:

  • Valenciano: Fes-me el favor de no molestar.
  • Castellano: Hágame el favor de no molestar.

Che, ves i tira a fer la mà!!:

  • Valenciano: Torneu a Madrid, gràcies.
  • Castellano: Vuélvase usted a Madrid, gracias.

Cheee vaaa, che:

  • Valenciano: Vinga, va.
  • Castellano: Venga, va.

De fit a fit:

  • Valenciano: Mirar alguna cosa o algú de dalt a baix.
  • Castellano: Mirar algo o a alguien de arriba a abajo.

Eixe és un sanguango:

  • Valenciano: Mandrós, indolent, gandul.
  • Castellano: Perezoso, indolente, holgazán.

Estar fet una coca:

  • Valenciano: Estar molt cansat o esgotat.
  • Castellano: Estar muy cansado o agotado.

Fardacho / Sarvacho:

  • Valenciano: Bestia gran.
  • Castellano: Bicho grande.

Fer plat (d’una cosa):

  • Valenciano: Donar importància a alguna cosa.
  • Castellano: Dar importancia a algo.

Fer un colp de cap:

  • Valenciano: Decidir-se després de pensar-ho molt.
  • Castellano: Decidirse después de pensarlo mucho.

Ficar cullerada:

  • Valenciano: Ficar-se on no et criden.
  • Castellano: Meterse donde no te llaman.

Fuig del mig hòstiaaaa:

  • Valenciano: Aparta’t per favor…
  • Castellano: Apártate por favor…

Ha pegat un esclaflit:

  • Valenciano: Ha explotat.
  • Castellano: Ha explotado.

Hi ha més dies que llonganices:

  • Valenciano: Encara queda temps.
  • Castellano: Aún queda tiempo.

Juga, juga i voràs…:

  • Valenciano: Aplicable a multitud de situacions, sol acabar amb ‘L’hòstia que t´emportes’.
  • Castellano: Aplicable a multitud de situaciones, suele terminar con ‘L’hòstia que t´emportes’.

La figa em fa palmes:

  • Valenciano: Guapo, m’agrades.
  • Castellano: Guapo, me gustas.

La figa de ta tia rossega kikos:

  • Valenciano: La germana de ta mare té mal humor.
  • Castellano: La hermana de tu madre tiene mal humor.

La mare que va…:

  • Valenciano: Exclamació.
  • Castellano: Exclamación.

Lligar-se bé les espardenyes:

  • Valenciano: Tindre valor o coratge.
  • Castellano: Tener valor o coraje.

Ma queee eres…, ma’ queeee t’agrà…:

  • Valenciano: Cal vore, cal vore…(expressió de retret).
  • Castellano: Hay que ver, hay que ver…(expresión de reproche).

Me caguen (Déu / Dénia / Den / La figuereta / L’hòstia):

  • Valenciano: Expressió de múltiples aplicacions segons l’estat d’ànim.
  • Castellano: Expresión de múltiples aplicaciones según estado de ánimo.

Me cague en la mare que em va parir:

  • Valenciano: Caram!
  • Castellano: ¡Caramba!.

Menges més que el tio sangonera (que va morir d’una fartera):

  • Valenciano: Menja vostè molt.
  • Castellano: Come usted mucho.

Mone / Anem:

  • Valenciano: Anem.
  • Castellano: Vámonos.

Ni xixa ni llimonà:

  • Valenciano: No servir per a res o poca cosa.
  • Castellano: No servir para nada o poca cosa.

Pixes alt i fas clotet:

  • Valenciano: Alt de mires.
  • Castellano: Alto de miras.

Quina fotracà:

  • Valenciano: Caram, quina quantitat!
  • Castellano: Caramba, cuanta cantidad.

Ser un neula:

  • Valenciano: Tindre poc caràcter o talent.
  • Castellano: Tener poco carácter o talento.

Si t´arree una nyespla voràs:

  • Valenciano: Amenaça.
  • Castellano: Amenaza.

Si te pegue una borinà et revente com una magrana:

  • Valenciano: Pot vostè deixar de molestar-me?
  • Castellano: ¿Puede usted dejar de molestarme?.

Tindre bona barra:

  • Valenciano: Menjar molt.
  • Castellano: Comer mucho.

Tindre poca espenta:

  • Valenciano: No tindre iniciativa.
  • Castellano: No tener iniciativa.

Tira més un pèl de figa que una maroma de barco:

  • Valenciano: El que aconsegueix una dona no ho aconsegueix ningú.
  • Castellano: Lo que consigue una mujer no lo consigue nadie.

Tiraliii:

  • Valenciano: Continue vostè.
  • Castellano: Continúe usted.

Tot per l’aire:

  • Valenciano: Caram!
  • Castellano: ¡Caracoles!! Caramba!.

Tu ni tens vergonya ni la coneixes:

  • Valenciano: És vostè un poc madrileny, caram.
  • Castellano: Es usted un poco madrileño, caramba.

Vaig com cagalló per sequia:

  • Valenciano: Anar sense rumb fix.
  • Castellano: Ir sin rumbo fijo.

Valencianota:

  • Valenciano: Dona a la qual li agrada tot allò relacionat amb València.
  • Castellano: Mujer a la que le gusta todo lo relacionado con Valencia.

Vas a la mar i no trobes aigua:

  • Valenciano: Despistat.
  • Castellano: Despistado.

 

La historia continua…. El valencià una llengua que segueix viva…

¿Tienes alguna otra expresión que te gustaría aportar? Nos la puedes enviar a hola@terretavalenciana.com o ¡Únete como colaborador!

Necesitamos hacer crecer la familia.

ÚNETE AL GRUPO DE COLABORADORES

· REGÍSTRATE AQUÍ ·